Dilluns 18 d’abril.

Avui semblava que seria un dia tranquil. El matí estava destinat a visitar el Gran Museu de El Caire però ens ho voliem prendre amb calma i sense pressa. Després d’esmorzar hem anat tranquilament cap allà, tranquilament és un dir perquè hem hagut de travessar algunes grans avingudes i això és un exercici d’alt risc. La temperatura era molt més agradable que ahir però hi havia molta calitxa.

El control de seguretat és ridícul malgrat passes la bossa per un parell d’escanners. Hem llegit que el museu, que és de principis del s.XX fins el 1996 l’única mesura de seguretat que tenia era tancar la porta principal amb clau, fins que algú va entrar i se’n va endur tot el què va voler.

Nosaltres no hem agafat guía, però m’ha fet gràcia observar els que hi havia pel museu. Alguns mostrant molt d’entusiasme, fent bromes de suposades anècdotes i rient. Els he trobat la mar de simpàtics.

Dins del Museu hi han peçes espectaculars. Com la paleta de Narmer o l’escrivà assegut. Part del tresor del Tutankamon, la màscara d’or és presiosa. Estatues de faraons colosals, esfingers, sarcòfags per parar un tren, momies i milers de peces diverses.

El museu és antic i es conserva com a tal, no hi han medis interactius ni informació i formatitzada. Moltes de les etiquetes informatives estan escrites a màquina d’escriure o d’imprenta. Les vitrines estan tancades amb candaus d’estar per casa i sellats. En mig de qualsevol lloc et trobes caixes de fusta tancades i amontonades. Actualment hi han sales buides i creiem que ja falten moltes peçes que s’han portat al nou museu que encara no ha obert.

Malgrat això val molt la pena passejar per aquestes sales tan plenes d’Història.

Quan ja n’hem tingut prou. Vull dir, quan l’esquena, les cames i la gana han volgut hem sortit i hem anat a buscar on dinar. A porp del Museu hi havia marcat a la guía una zona amb força restaurants però, per una banda, la guia ja té tres anys i ens estem trobant amb restaurants tancats. Per altra banda, estem en Ramadan i si busques restaurants per lugareños al migdia estan tancats. He trobat un molt xulo que regenta una dona però ella fa menú tancat i obre de 17 a 19.30 amb un preu una mica més car, només amb reserva. Així que hem decidit reservar per última hora i hem dinat en una mena de menjar ràpit estil McDonalds però egipci que no estava gens malament.

Com que haviem de tornar aviat hem decidit, enlloc d’anar a fer la migdiada, aprofitar a visitar alguna zona. Ens hem decidit per la Ciutadela, una zona amurallada a dalt d’una colina. Hem tingut l’osadia de parar un taxi perquè ens portés. Un primer taxi ens ha fet com que no entenia i ha marxat. He parat un altre que hi havia un noi més jove. Tampoc parlava anglés però amb el google creiem que ens ha entés. Jo tenia la idea de regatejar i pactar preu, però portava taxímetre i he pensat que es podia posar a donar voltes i anar pujant el preu, així que que he posat el recorregut en el google maps i li he donat. El principal problema ha sigut el tràfic tan dens, el caos i follón de la conducció. A sobre, quan estavem arribant s’ha pasat un desviament i la volta que ha hagut de fer ha sigut monumental, a més, quan hem aconseguit arribar ha resultat que estava tancat. Havia llegit que tancaven a les 17 però pensava que eren les mesquites i els edificis per visitar, però que al recinte s’hi podia passejar, resulta que no, ho tanquen tot. Allò estava a prendre pel cul (amb perdó) i no era qüestió de baixar del taxi en aquell moment, així que li hem dit que ens portés al basar Khan Al khalilii. En definitiva ha sigut una barreja de bus turístic i atracció del port aventura però en taxi, la broma ens ha costa 80 coses, uns 4€. Al baixar, el primer ha sigut buscar un bany perquè una anava necessitada. Ha sigut divertit perquè li he preguntat a una dona d’una parada que m’ha indicat una carreró del costat i mentre anava tothom m’anava indicant. Total que he tingut el plaer de visitar uns banys públics. Evidentment, eren letrines, hi havien dues. Jo anava darrera d’una senyora i quan ha sortit una, la senyora ha posat cara de fàstic i ha fet una senyal de mala olor i jo he posat cara de que hi farem. Quan s’ha buidat l’altra letrina, la senyora m’ha deixat passar per estalviar-me la de l’olor, li he agraït , ha sigut molt maca.

En fin, després d’aquesta interessant anècdota ens hem endinsat en el basar. Hi ha una part on totes les botigues són turístiques encara que algunes tenien coses maques com làmpares i coses així. De casualitat hem trobat el bar dels miralls amb tauletes al carrer (surt a la guia) i hem près un té per recuperar-nos una mica. Hem començat a voltar pel basar, de seguida hem sortit de la part més turística i hem continuat per un carrer de comerços tipus mercadillo però escandalosament abarrotats de producte. Tot molt estret, ple de gent, sense turistes. Els xavals carregant material passant a saco, amb carretilles, alguna moto i molt molt de soroll. Hem estat rondant per un munt de carrers i no s’acabava mai. Finalment, hem arribat a una gran avinguda amb molt tràfic, tothom pitant i cridant. Gent amb mercaderies passant, moltíssima gent i tot d’altaveus amb musiques diverses a tot drap. No puc descriure realment l’estressant que era. Hem al•lucinat molt.

Hem començat la tornada travessant un parell d’avingudes a saco que ja ens hem tornat uns professionals en creuar-les. Seguint el gps ens hem ficat en uns carrerons on estava ple de fabricants de mobles i finalment, fets caldo (i això que el dia havia de ser tranquil) hem arribat al restaurant cap a les 7.00. Jo no tenia gens de gana però ens ho hem près amb calma, tot estava boníssim i en sortir hem tornat a l’habitació a descansar (cosa que no puc fer perquè avui torna a haver-hi una juerga d’escàndol, és Ramadan i els vespres són fiesta loca, fins a les 23 més o menys) però aprofito per escriure aquestes liníes. Demà toca matinar, arriba un dels plats forts del viatge…

La tonteria del dia. L’Isidre ha trobat un avantpassat seu