Dimarts 19 d’abril

Avui hem fet la visita estrella de El Caire. Les piràmides de Gize i Saqqara. Vam estar valorant el fet de fer la visita pel nostre compte però no ho veiem clar i al final vam comprar un tour a Civitatis a veure com funcionava. El tema està en que si vas pel teu compte vol dir en taxi. Has de pactar preu sí o sí perquè les retencions a l’hora de sortir de El Cairo són importants. Un cop a l’entrada del complexe, tal i com hem entès,  el taxi es queda fora. L’entrada està a tocar de la pirámide més gran, la de Keops. Està tan a prop que no pots prendre consciència del seu tamany. Ara bé, per moure’t d’una piràmide a una altre i arribar fins l’esfing les distàncies són considerables. Els tours van en minibús que sí entren i et porten d’un lloc a un altre. Si no, et toca caminar o anar en camell o cavall (el recinte n’està ple però a tot arreu recomanen no fer-los servir per les condicions en que estan els animals). Per anar caminant has d’estar en forma i ben equipat amb aigua i protecció. Cau un sol de justicia. Així doncs creiem que ha sigut un encert contractar el tour. Com ja havia deduït ahir, els guies egipcis són simpàtics i donats a la broma fàcil. En el minibús hem anat amb dos parelles més.

Com anècdota explicar que la web deia que ens venien a recollir a les 8 del matí. Ahir vam rebre un whatsApp que pasarien a les 7.30. Li vaig dir si era segur això i em va confirmar que sí. A les 7.30 estavem preparats. A quina hora han passat? A les 8.05.

Sobre la visita doncs poc a explicar. Feia molt sol però una calor seca bastant portable. Les explicacions del guía sobre el què ja sabiem més o menys pel que haviem llegit al preparar el viatge i coses que recordava de quan ho vaig estudiar.

Crec que m’havia generat masses espectatives emocionals. Però és una imatge tan tan vista i reconeixible que no m’ha sorprès. Sobta que la piràmide de Keops que és la més gran sembla més petita que la segona perquè aquesta està en un punt més elevat. No sé, entremig pasa el camí asfaltat pel qual ens movem d’un lloc a un altre i la tercera està força més separada. L’esfing, que és preciosa, està vallada i només es pot veure des del lateral i entre aquesta i la piràmide pasa un camí asfaltat.

No em malinterpreteu. Les piràmides són impressionants. Prendre consciència dels 6.000 anys que porten allà, de l’entorn desèrtic que les voreja i intentar fer-te a la idea de tot el què devia existir al seu voltant a l’época faraónica et deixa sense alè.

Després hem anat fins a Saqqara, (previ pas per una botiga de papirs, com no), on hi ha la primera piràmide que es va construir. La piràmide esgraonada. L’he trobat molt cuqui. Realment m’ha agradat ser-hi. Hem pogut entrar en una mastaba (les tumbes anteriors a les piràmides) i hem pogut veure els primers baix relleu amb escenes cotidianes i cerimonies d’entrega d’ofrendes dels sacerdots.

Finalment hem anat a Menfis on ja no queda res de la antigua capital pero hi han les restes d’un dels colossos de Ramses II, l’hem trobat preciós i molt  impressionant. Es veu que hi havien dos colossos, a arrel d’un terratrèmol cap a l’any 700 aquest va caure i se li van trencar les cames. El segon colós està sencer en una plaça de El Caire. A veure si quan tornem podem anar a veure’l.

Després  de dinar s’ha acabat la visita. De tornada a la ciutat hi havia tant de tràfic que  ens hem baixat abans per anar caminant a l’hotel. Hem estat descansant fins les 19.00 i hem sortit a menjar uns gelats boníssims que fan a una pastisseria a prop de l’hotel i que té molta fama. La zona en la que ens trobem té molt d’ambient i quan baixa el sol i comença la festa del Ramadà  es posa a  tope.

Hem volgut apropar-nos a l’hotel que  haviem escollit fa dos anys i al qual finalment no hem anat perquè han pujat molt els preus. Està situat darrera del museu de El Caire i al costat del Nil. Per arribar-hi s’han de travessar unes quantes avingudes enormes, exercici d’alt risc, i ens ha semblat massa aïllat i d’un estil una mica hortera. Hem prés una cervesseta i hem tornat cap al centre. Buscant un restaurant per sopar ens han explicat que la gran majoria dels restaurants de menjar egipcia estan tancats pel Ramadà i ens han recomanat un Grill que es cenia com a Jardí interior. Una decoració tan cutrilla que fins i tot les plantes de plàstic estaven pansides. Però sorprenentment el menjar estava força bo.

La tonteria del dia