Avui ha tocat sortir de Tòquio i fer una excursió a Nikko. Està a unes dues hores de camí i s’han d’agafar dos trens. El primer tren és el Shinkansen, que és el tren ràpid, i recomanaven reservar seient, en vam reservarper les 7:44. El segon és com un rodalies.
El cas és que ahir a la nit estàvem molt cansats i no sé com, l’Isidre va dir: calculo entre que ens aixequem, dutxem, esmorzem i una hora per arribar-hi al tren, perquè l’estació de Tòquio és molt gran, se’ns va ficar al cap que estava a moltes estacions d’aquí, quan està a tres estacions, i anem amb temps per no agoviar-nos. El tren sortia a les 7:45. Total, posem el despertador a les 6:45. I jo ni m’ho vaig plantejar, li vaig dir, sí, sí, com tu ho diguis.
Total, aquesta nit, a les quatre de la matinada, gràcies al senyor Jetlag, ens hem despertat i hem dit, bé, doncs descansem fins l’hora que soni el despertador, i jo a un quart de set he pensat, aquí hi ha alguna cosa que no em quadra. Si a les set i quaranta-cinc surt el tren i ens aixequem a les sis i quaranta-cinc, és que… és que és impossible.
I li dic a l’Isidre, és que és impossible, és que no sé com ho hem calculat, però és que no arribarem. Total, que ens hem fotut un bot, ens hem fet el cafè i ens hem vestit cagant llets, ni ens hem dutxat ni res, i hem sortit disparats de l’habitació.
I resulta que l’estació, com us dic, està a tres parades, i bé, amb tota la tonteria a les set i quart estàvem allà. Però bé, jo crec que si haguéssim esmorzat amb tranquil·litat amb la idea que teníem i dutxar-nos, no hauríem arribat ni de conya.
Finalment hem arribat a Nikko, i allà a l’estació de tren s’agafa un autobús que et porta o t’apropa a un complex de temples que hi ha, que és el que hi ha per visitar a Nikko.
A Nikko hi ha un conjunt de santuaris i temples que són patrimoni de la humanitat. Un d’ells és el Santuari Toshogu que va ser construït amb l’últim mandat del soghunat i és impressionant. És un conjunt de temples enorme i preciós i tots els temples estan dins d’un bosc de pins japonesos enormes, altíssims, i l’entorn boscós és meravellós, la veritat.

Després també hi ha el Temple Futarasan que està dedicat a la felicitat de la parella i la llar i està ple de petits altars on fer ofrenes i rezar però amb un aire força còmic.

I finalment hi ha el Mausoleo Taiyuin que és molt antic, del segle VIII, on hi ha les cendres d’un dels últims shoguns. I hi havien unes escales descomunals.

De baixada pasem el Pont Sagrat Shimkyo.

L’excursió i les visites ens han portat tot el matí. De baixada cap a l’estació de tren, al que és ja el poble de Nikko, hem dinat en un restaurant tipus taverna, que estàvem sols i només hi havia dos plats. Un era una bola d’arròs amb una truita a sobre i una salsa, i l’altre plat era una bola d’arròs amb una truita a sobre, una salsa i dues mandonguilles. I hem agafat aquesta segona opció.
De tornada ens ha agafat una pajara de son increïble als trens, però bé, ho hem superat i en arribar hem al·lucinat perquè a l’estació de Tòquio a dos quarts de set de la tarda hi havia tanta, tanta gent anant en totes direccions diferents, tothom amb traje, tothom corrent, i ha sigut estressant d’estar allà al mig intentant averiguar per on havíem d’anar. Increïble, la veritat.

Hem vingut a l’habitació a recuperar-nos una mica.

Cap el tard hem sortit a fer una volta pel barri i resulta que està ple de restaurants, com que anavem mirant aquí i allà a veure que iferia cadascun quan ens hem decidit resulta que tancaven, se’ns ha fet les 21:30 i hem tornat al lloc del ramen del primer dia que per sort tanquen a les 22:00. I fins aquí el dia d’avui.