Dia de platja

Garraf.

L’únic dia de platja, probablement, de l’estiu el vaig voler passar en un lloc força especial i que feia molts anys que no trepitjava. Una petita platja enmig de les costes del Garraf, al poble que pren el nom del massís, amagat en un revolt dels penya-segats.

Dia calorós i lluminós, cel d’un blau intens, immens, sense un núvol a l’horitzó. Platgeta encerclada entre penya-segats amb els xiringuitos imprescindibles, i al passeig de la platja una filera de casetes verdes i blanques, aixecades sobre pilons que semblen de pescadors i és que les Casetes del Garraf li confereixen a la seva platja una imatge especial.

Garraf3Garraf2

I especial perquè era la platja a la que anàvem quan era petita i ha sigut inevitable rememorar les llargues cues al llarg de l’autovia de Castelldefels amb els seus pinars, els seus càmpings; La Ballena Alegre, El toro Bravo… dins d’un espantós R8, per suposat sense aire condicionat, els meus pares amb tres nens que no paràvem de queixar-nos, de cantar a crits “un elefante se balanceaba (recordo haver arribat al 80 elefantes..), de preguntar quan faltava per arribar, de demanar aigua, menjar, pipi, gelats, Coca-Cola, galetes, de queixar-nos de la calor, una calor increïblement asfixiant que ara em sorprèn que no ens agafés un “jamacuco”. Perquè quan era petita anàvem a la platja i tornàvem a dinar a casa, amb tot el “solarro”. Recordo caminar al migdia  pel carrer cap a casa, sense cotxes, sentint el soroll dels televisors de totes les cases amb els balcons oberts, amb la llum tan blanca de l’estiu, amb el sabor de la sal a la boca, amb la sorra a la pell, amb l’esgotament d’un matí lluitant contra les ones del mar, construint castells de sorra, navegant sobre matalassos inflables, fent competicions de natació, de qui aguantava més sota l’aigua, de fer “aiguadilles”, tombarelles i el pi, d’acabar amb la pell de les mans i els peus arrugada, de barallar-nos, de riure, i de les cues de la tornada. Tot plegat em provocava una sensació d’estar flotant i de sopor. I en arribar a casa, les dutxes, les “bronques” dels pares, i els dinars de dia de platja; ous ferrats amb patates fregides o ensalada russa o pasta amb tomàquet fregit, i Coca-Cola i patates de bossa i per postres, gelat, tot un “luju”.Garraf4

2 Respuestas a “Dia de platja

  1. Se me ha abierto un algo por ahí, que me ha puesto nostálgica total, la playa de Garraf, mare meva, si, siempre ha estado ahí, pero como perdida en el recuerdo, hasta que leo esto, se me ponen los pelos de punta, y una especie de congoja me oprime y se me enrojecen los ojos. Jo, que mayor soy, ya me invaden los recuerdos de la infancia y me ponen triste …… buahhhhh.

    Y cuando tocaba un dia de playa entero, era la repera, ….. sobrilla, nevera con hielos llena de agua, coca-cola, cerveza, melón, 1/2 sandía, frutas varias típicas veraniegas, a veces bocatas, otras tortilla y pollo rebozado (yo prefería el bocata). Ese día era especial, ya que si nos portabamos bien, nos premiaban con una hora de patín, jajaja, según como estaban las olas, en media hora casi estabamos en la oriila todavía, pero una vez que arrancabamos p´adentro, la sensación era que navegabamos surcando los mares como los piratas más malos del mundo mundial hacia sentirnos «¿libres?» (era agotador pero increible, jaja).

    Hora de comer: A grito pelao desde la orilla (A COMEEEEEEER), ni caso, 2º Aviso: (DAN, CARI Y YOLIIIII, A COMEEEEEEER), (SIIIIIIII, YA VAMOS), ni caso, 3er. aviso: (O VENIS O NO HAY HELADO), ostras, vamos, vamos, corre que nos llaman pa comer.

    Comemos juntos sentados en nuestras toallas, con un viaje importante a la nevera, quiero coca-cola, quiero coca-cola, vale pero sólo una, eh? Si, si. ……. Puedo coger otra coca-cola?, NO, que ya te has tomado una, la otra para merendar …., joooooooo.

    Acabamos de comer: Con el último bocado todavía en la boca, vamos corriendo al agua, antes de que empiece la digestión, y evidentemente nos portamos bien, ya que la amenaza a estar dos horas sin mojarnos hasta acabar la digestión, hace que seamos muy buenos. «Meteros en el agua despacio, que si no se os corta la digestión», si, si, pero empezamos a correr «tonto el último», como locos a ver quien llega primero ya que eso de «tonto el último», lo tenemos muy presente …..

    A las horas: «SALID DEL AGUA QUE NOS VAMOS!», desde el primer aviso hasta que se ejecuta la sentencia, casi una hora, «SALID, VENGA SECAROS, QUE NOS VAMOOOOOS», y al final, chorreando nos vamos al coche, no nos da tiempo a secarnos, y tal cual, ale, al R8, con el techo negro, hacia casa. Llegamos asfixiados por el calor, el trasero todo lleno de arena, que rasca, la sal, uf, y por la calle, una carga la sombrilla, otro la nevera,, la colchoneta que no se ha acabado de desinflar …… en fin …..

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.