Aquest matí l’hem dedicat a visitar el mercat del peix de Tsukiji. Tsukiji és la zona on estem i de primeres pensava que el mercat del peix estava bastant més lluny i és així, el que passa és que l’antic mercat del peix està a un carrer d’on estem allotjats. L’antic mercat el van traslladar i aquest s’ha quedat com un lloc ple de petites tasques de menjar i alguna que altra botiga de coses molt rares, la veritat, relacionades amb el peix. Ha acabat sent una mica com la Boqueria, vull dir un lloc per turistes, encara que també hi havia molta gent japonesa.
Hem donat una volta, quan hem sortit a mig matí, ens hem fet una idea del que era, ho hem gaudit una mica i hem localitzat un restaurant on hem decidit d’anar a dinar després i finalment menjar sushi, que portem quatre dies al Japó i encara no ho havíem fet. Cap dels dos és un gran amant del sushi més pur, però bé.

Al costat del mercat hi havia un petit temple dedicat a deidats protectores del mar amb molta tradició arrelada al barri.

Havent fet la volta, hem tornat a l’allotjament, hem agafat les maletes i les hem portat a una oficina de correus que també hi ha aquí al costat, perquè les enviem directament a l’allotjament d’aquí dos dies. Demà marxem de Tòquio per fer una ruta i portem només la motxilla petita amb el bàsic i la maleta l’hem enviat. Això ens ha portat una mica d’estona perquè, clar, qualsevol gestió és una mica complicada.
Sortint de Correus hem anat al mercat, hem sigut molt valents i ens hem menjat una safata de sushi. Jo trobo que a Barcelona el sushi el fan una mica més finet i més petit que aquí, més adaptat al gust occidental, perquè aquí els trossos de peix eren Déu n’hi do. I a més hi havia coses molt rares, la veritat, com un calamar tot cru, el llagostí cru, i alguna que altra cosa que no saviem que era i ens ha fet una mica de cosa. Però hem sigut molt valents i ens ho hem menjat.
També hem menjat un mochi amb maduixa molt bo, un de maduixa i un de xocolata.

I de cop i volta he pensat que era l’últim dia, després, al final del viatge tornarem a Tòquio un parell de nits més, però ara, en aquesta tongada, era l’últim dia i ens quedaven tantes coses per veure, per favor. I se m’ha ficat al cap sortir directament cap a un barri que es diu Shimokitazawa, que és una mica més “underground”, una mica més alternatiu, que té botigues i també té bars, més tipus música en directe i així.
Però clar, amb la tonteria hem arribat, doncs jo què sé, potser eren les 3 del migdia, massa aviat. Hem fet una volta pel barri, a mi m’ha agradat, era un barri molt tranqui. En la zona de botigues, doncs  hi havia gent, un ambient molt jove i un barri molt maco, la veritat.

I d’aquí ens hem mogut cap a Shinjuku, perquè hi ha un carreró que es diu Omoide Yokocho, que està ple de tavernes petitones i que és molt cuqui, i també és petit. Vull dir que te’l fas en 3-2-1.
Hem entrat en un bar molt curiós a fer una Coca-cola, ha sigut la Coca-cola més cara que hem begut a la nostra vida, perquè aquests baretos, com que s’ha tornat tot molt turístic, et cobren ja 500 iens només per entrar. Que a veure, que són 3 euros, no? I la Coca-cola que valia 6 euros cada una, que era una copeta de Coca-cola, doncs al final 9 euros per cada Coca-cola, que dius, vale, doncs que bé. Però ja se sap, estàs allà i és el que toca.

Sortint d’aquí, aleshores, com que ja estàvem a la zona de Shinjuku, hem volgut anar a la zona del Golden Gai, que són uns carrerons també plens de tasquetes, però era massa aviat, era sobre les 6, i encara no havien obert. Sí que hem donat una volta, hem vist una mica de què anava, però estava tot tancat. De camí hem tornat a flipar amb la paranoia dels rètols publicitaris i els anuncis pels altaveus enmig del carrer. Hem entrat en uns recreatius i hem al·lucinat, hi havien cents de màquines escurrebutxaques però diferents a les que coneixem i un munt de gent de totes les edats i aspectes, tot un món.

I ha arribat el moment tonto que no avançava la tarda i estavem cansats de patejar, ens hem quedat una mica xof, no ens venia de gust esperar que es fes de nit i hem decidit tornar cap a l’allotjament. Jo espero que quan tornem, per fi ens organitzarem d’alguna manera que per la nit puguem anar al Golden Gai a veure l’ambient.
I això és tot per avui. Demà marxem de Tòquio. I la crònica vindrà d’aquí dos dies perquè demà serà un dia de trasllat i no tindrà cap interès.