Avui ja som a Takayama, encara que finalment l’arribada ahir va ser una odissea perquè havíem agafat l’adreça però d’un barri diferent, o sigui, hi ha el mateix nom de carrer en dos barris diferents i això va suposar que ens vam desviar com mitja hora caminant de l’allotjament, vam arribar molt tard i bé, vam acabar esgotats. A més la ciutat de nit està molt poc il·luminada de manera que en molts moments havien d’encendre la llum del mòbil per veure’ns.
Avui hem passat el dia a Takayama, és una ciutat molt bonica, el seu centre històric és patrimoni de la humanitat i té tot un barri que es manté original de l’època d’Edo i està molt ben conservat, però evidentment, està enfocat al turisme. Tens moltes botigues d’artesania local, hi ha diverses destil·leries de sake, hi ha restaurants, molt menjar fet al carrer i un munt de coses per visitar.
Hem començat el matí anant a un mercat matinal que fan cada dia, al costat d’un riu, i després hem passejat per tota la part antiga.












Hem dinat en un restaurant especialitzat en carn de wagyu, que és una especialitat que hi ha aquí. A mi la veritat és que m’ha sorprès moltíssim el sabor, perquè és que no té res a veure amb la carn de vedella que estem acostumats, és un sabor molt diferent i molt peculiar, però ha sigut interessant de provar.




I després de descansar una mica a l’habitació hem tornat a sortir i hem visitat un parc que està ple de temples i té un cementiri enorme i si et fiques una mica cap a dins del cementiri hi ha un cartell de que por ahí ya ossos, que és com al·lucinant. I hem vist la posta de sol.










De tornada hem passejat al costat d’un canal ple de petits ponts.




Finalment hem baixat a sopar a una izakaya, que és com una petita taverna, hem trobat uns carrerons que estaven plens d’aquest tipus de tavernes. La veritat és que molt xulo.
Hem sopat aviat, cap a les set i mitja, vuit, perquè tot el que és la part comercial de botigues de la part antiga a les quatre de la tarda tanquen i molts restaurants tanquen entre vuit i vuit i mitja. I aquest racó d’izakayes tanca a la una de la matinada.
I ja està, hem vingut cap a l’habitació a descansar.




Demà intentarem fer una excursió que no sabem si sortirà bé, perquè ara acabem de descobrir que s’havia d’haver reservat l’autobús i no ho hem fet. Així que ja veurem què passarà.