Finalment avui hem fet l’excursió a Shirakawago, que és com fer l’excursió d’anar a Rupit, perquè ens entenguem, però al Japó. És un petit poble que està enmig dels Alps japonesos, de l’època Edo i és característic i patrimoni de la UNESCO per la tipologia de construcció de les cases, que tenen unes teulades de palla enormes i fan a dues aigües.
Anar fins allà ha sigut una mica caos, perquè és un descontrol d’autobusos i hi ha d’alguns que van amb reserva i hi ha altres amb altres horaris que no, que pots anar allà però és per ordre de cua i si en els que hi ha reserva, pel que sigui et poden colar, doncs et colen. A l’autobús d’anada hem anat asseguts amb una fila extra de seients en el mateix passadís, però bé, és un trajecte de 50 minuts, assumible i total que cap a les 9 i mitja o així ja estàvem allà.

La veritat és que jo esperava que el trajecte fos espectacular a través de les montanyes, però res més lluny de la realitat. Hi ha una autovia que porta fins allà i ens els últims trams túnels llarguíssims, de fins a 11 km. que travessen les muntanyes. Per tant paisatge zero en el trajecte.
Hem aprofitat per pujar a un mirador a primera hora perquè avui ha fet molta calor i hi havia un cel sense cap núvol. Hem arribat jo crec als 29 graus i quan hem arribat allà ja feia molta calor. De baixada a veure, és un poble que te’l pots fer en una hora, o sigui, és un poble molt petit, o pots estar 3 o 4 hores.

Nosaltres ens ho hem pres amb molta calma, hem anat per la part del darrere, hem visitat un parell de cases museïtzades. Hem visitat alguna que altra botigueta de souvenirs i cap a dos quarts de dos hem dinat un bol d’udon en un petit restaurant molt cuqui que hi havia per allà, perquè allà, evidentment, hi ha restaurants.
També a mig matí hem fet un gelat i és això, pots estar poc temps o pots estar-ne molt.

Poble és xulo per com està conservat però a sobre hi viu gent i es veuen els camps d’arròs treballats. Molt a prop hi ha un poble modern i no està tan aïllat com pot semblar però et pots fer una idea de com devia de ser abans.
Ja després de dinar ens hem dirigit cap a la parada dels autobusos i havíem d’esperar com una hora i dos quarts per agafar l’autobús que no portava reserva, però fent la cua dels primers ens han colat en un autobús de reserva que sortia mitja hora abans. O sigui que bé.
Hem tornat a Takayama, hem vingut a l’habitació a refrescar-nos, perquè anàvem molt acalorats a descansar una mica, i després, bé, ja us vaig comentar que aquí tot és tancat, a partir de les 5-6 de la tarda.
I una cosa molt curiosa que vam sentir ahir i avui és que a les 6 en punt de la tarda els altaveus del poble toca una cançó com de nana. Flipant.
Nosaltres hem sortit, hem anat passejant fins a un santuari que hi ha una mica a les afores, que està com molt ficat enmig de la muntanya però tocant el poble, un altre cop avisos d’ossos a la zona. A dalt de tot no hem pujat perquè hi ha un piló d’escales que és que no s’acaben mai, però estant a la part de baix ha aparegut una mena de cérvol. Jo dic que és entre un cérvol i un porc senglar, l’Isidre deia que era un cérvol amb el cul gros, el cas és que ha anat passant, doncs no sé, a uns metros de nosaltres, tranquil·lament i s’ha ficat cap al bosc.
O sigui, bastant al·lucinant tenint en compte que Takayama és una mica gran.

De baixada hem anat a un restaurant que ha buscat l’Isidre pel Google i molt xulo, un restaurant típic. Hem menjat coses raríssimes, però que estava força bé i ja de tornada cap aquí.
Demà serà dia de trasllat i sortim dels Alps japonesos cap a la nova etapa.