Avui l’hem dedicat a Kyoto. Primer de tot vull dir dir que Kyoto és inabastable i tenim molt clar que ni de conya ho podrem veure tot, per tant ens ho prenem amb calma i veurem el què veurem. Aquest matí teníem pensat aixecar-nos una mica aviat, però al final hem fet una mica de mandrotes, que també estem de vacances. A més, avui ha sigut un dia plujós, quan hem sortit de l’habitació plovisquejava molt poquet. Hem agafat un autobús i en 40 minuts hem arribat al temple de Ginkaku-ji, que és un temple que inicialment va ser la residència de retirada d’un shogun, no em pregunteu qui, i quan es va morir es va convertir en un temple budista. Aquests budistes no et deixen entrar en el que és el pavelló principal, per dir-ho d’alguna manera, però et guien per una ruta pels jardins al voltant del temple, que és impressionant, la veritat és que els jardins han sigut preciosos. Hem tingut la sort que el temps que hem estat donant la volteta quasi bé no ha plogut i hem al·lucinat molt amb el jardí, la veritat. Preciós.

D’aquí hem agafat un caminet que li diuen el passeig del filòsof, que va a la vora d’una canalització d’aigua amb unes casetes baixetes que són botiguetes o bars petits, i és molt bonic, molt tranquil, poca gent i hem estat baixant per allà.

Per arribar al segon temple, que es diu Eikando, aquest és un altre temple budista, i just quan hem entrat s’ha posat a ploure molt fort, aquí sí que es podia entrar al que era el temple, t’has de treure les sabates, però estava cobert i obert alhora,  rodejat de petits jardins al voltant de la construcció i ha sigut preciós, perquè aquí ha començat a diluviar, tothom parat, mig assegut, mig caminant i observant la pluja com queia, i hem pogut veure tot el voltant i el jardí que m’ha al·lucinat, perquè era preciós. Aquí la pluja ha deixat de ser una nosa per ser part del paisatge.

Però amb totes aquestes, entre les estones que hem esperat i la volta que hem fet, se’ns ha tirat una mica el migdia a sobre i avui teníem la idea d’anar a un restaurant que ens havia recomanat el meu nebot molt efusivament. I sí que hi havia com un altre temple per visitar, però teníem gana, hem mirat i el restaurant aquest tancava a les 3, eren dos quarts de dos, a més estava diluviant. I hem dit, bé, donem per acabat el matí.

Hem anat a buscar un autobús que ens ha deixat just al voltant, al costat del restaurant i en aquell moment estava plovent molt. Hem menjat allà, jo un ramen i l’Isidre un arròs amb una salsa gelatinosa molt rara, però he trobat que estava bona.

D’allà ens hem dirigit al mercat de Nishiki, per arribar hem anat per una zona comercial coberta, que mira, amb el tema de la pluja anava bé. I el mercat en qüestió és un carrer llarguíssim, també cobert, estret, ple de paradetes de coses de menjar raríssimes. Ens recordava una mica el tema de la boqueria, que penses, bé, de mercat això, doncs té poc, però era molt curiós per tot el producte estrany que exposaven, tot paradetes per menjar, tot ple de guiris increïblement ple,  ha sigut divertit passar-hi, allà hem menjat un motxí molt bo de xocolata i maduixa.

Sortint d’allà estàvem ja cansats i hem vingut cap a l’habitació a descansar una mica. Com que no para de diluviar soparem per aquí a prop i aprofitarem per fer una rentadora i anar a dormir aviat per demà matinar i aprofitar l’últim dia a Kyoto.