Passejo sense rumb,
no cerco res,
no espero res.
Al meu temps
em deixo portar
volant el meu cap
a espais infinits.
Res està limitat.
L’esdevenir dels pensaments
em porten directe
a la llibertat.
Al ben mig del barri vell, hi ha un racó sorprenent, des de fa molts anys sempre he arribat a aquest espai passejant sense rumb fix i sempre m’ha sorprès l’estructura d’aquesta mena de plaça circular única a Barcelona.
Durant molt de temps no sabia exactament on es trobava, intuïa per on queia i la trobava per casualitat. Avui m’he dedicat a buscar-la en un plànol, s’arriba des del carrer Avinyó i va fins al carrer Ataülf, estem parlant del carrer Milans, la plaça, situada al mig del carrer no canvia de nom.
LLEVANT ÀNCORES 
Gracias Yolanda por enseñarnos este rincón tan encantador, a menudo paseamos por nuestra ciudad y no nos damos cuenta de la belleza que esconde. Felicidades por tu blog me gusta mucho.
Alicia, me hace mucha ilusión que te guste el blog. Lo cierto es que es un ejercicio muy divertido, no me lo hubiera imaginado nunca. El barri vell de Barcelona està plagado de espacios especiales, para mi es un placer empezar a pasear sin rumbo fijo y dejarme llevar.