Reflexions de diumenge

Després de dinar s’instal·laren en els sofàs per prendre el cafè. La tarda del diumenge, assolellada, transcorria lentament mentre la llum del sol es colava per la balconada.  La mare, de visita, continuà la conversa iniciada durant el dinar i què derivà cap a alguna experiència de la seva joventut, es trobava a gust i se li notaven les ganes d’explicar, de narrar, en realitat, històries viscudes en altres èpoques. El gendre, irremissiblement, acabà endormiscant-se mentre la veu de la sogra el transportava al món de Morfeo. La filla, s’adonà que les paraules sorgien de manera introspectiva, com si la mare en realitat estigués rememorant, pensant en veu alta. Fets de la seva vida què ja havia explicat amb anterioritat però que agafaven una altra dimensió, a oïdes de la filla prenien un altre  significat.  La seva vida havia estat plena de petites decisions, a priori, senzilles, que l’havien fet saltar d’un lloc a un altre, sempre dins d’un àmbit relativament reduït. Però a cada decisió, un camí es tancava i un altre s’obria. Això, que es pot extrapolar a la vida de qualsevol persona, portà a la filla a sentir-se directament afectada i s’adonà de la fragilitat de la seva pròpia existència. Desenes de possibilitats aparegueren en la vida de la seva mare per a viure desenes de vides diferents en les quals ella no hi tenia cabuda. Tan sols la conjunció dels elements que havien format la vida ja vivida, convertida en aquest moment en narració quasi fictícia donaven sentit a la seva pròpia vida.

Els pensament fluïen i irremissiblement avançaven. Quines eren les decisions que havia pres la filla que la portaven al moment en el què es trobava? Analitzant-ho s’adonava que les decisions les havia pres quasi sense reflexionar ni plantejant-se possibles conseqüències, s’havia deixat portar i sí, evidentment que havia pres decisions, però la majoria de vegades empesa per les circumstàncies que l’envoltaven, per la inèrcia,  per la decisió d’altres, per la situació general del moment. Sí, podia distingir clarament els moments i les persones concretes que havien influït en l’esdevenir de la seva pròpia vida, però s’adonava de la volatilitat de tot plegat i ho extrapolà a la vida de sa mare.

Va tenir una sensació de buidor interior, una angoixa  que li secà la gola. El cervell li anava a mil revolucions intentant trobar un sentit a tot plegat. Però principalment, es plantejà que encara estava a temps de decidir cap a on dirigir la seva vida, que encara no estava en el punt d’explicar la seva existència com una narrativa, i s’adonà que tot allò que estava vivint, que havia viscut i que viuria construiria un total sense marxa enrere, amb les seves conseqüències, amb els seus resultats i amb l’afectació a altres vides que es creuessin a la seva pròpia vida, tot interrelacionat, com una teranyina d’aranya a on cada moviment es rebut per la totalitat…

La tarda començà a caure, la llum va perdre la intensitat de les primeres hores, un cop de colze despertà al gendre que començava a roncar i decidiren marxar a fer un volt abans què arribés la nit.

 

————————————————————————————————————

 

Después de comer se instalaron en los sofás para tomar el café . La tarde del domingo , soleada, transcurría lentamente mientras la luz del sol se colaba por el balcón . La madre , de visita , continuó la conversación iniciada durante la comida y que derivó hacia alguna experiencia de su juventud , se encontraba a gusto y se le notaban las ganas de contar , de narrar , en realidad , historias vividas en otras épocas . El yerno , irremisiblemente , acabó adormeciéndose mientras la voz de la suegra lo transportaba al mundo de Morfeo . La hija , se dio cuenta de que las palabras surgían de manera introspectiva , como si la madre en realidad estuviera rememorando , pensando en voz alta. Hechos de su vida que ya había explicado con anterioridad pero que cogían otra dimensión , a oídos de la hija tomaban otro significado . Su vida había estado llena de pequeñas decisiones , a priori , sencillas , que lo habían hecho saltar de un lugar a otro , siempre dentro de un ámbito relativamente reducido. Pero con cada decisión , un camino se cerraba y otro se abría. Esto, que se puede extrapolar a la vida de cualquier persona , llevó a la hija a sentirse directamente afectada y se dio cuenta de la fragilidad de su propia existencia . Decenas de posibilidades aparecieron en la vida de su madre para vivir decenas de vidas diferentes en las que ella no tenía cabida . Tan sólo la conjunción de los elementos que habían formado la vida ya vívida , convertida en ese momento en narración casi ficticia, daban sentido a su propia vida .

Los pensamiento fluían e irremisiblemente avanzaban . ¿Cuáles eran las decisiones que había tomado la hija que la llevaban al momento en el que se encontraba ? Analizando esto se daba cuenta de que las decisiones las había tomado casi sin reflexionar ni planteándose posibles consecuencias , se había dejado llevar y sí , evidentemente que había tomado decisiones , pero la mayoría de veces empujada por las circunstancias que la rodeaban, por la inercia , por la decisión de otros , por la situación general del momento. Sí , podía distinguir claramente los momentos y las personas concretas que habían influido en el devenir de su propia vida , pero se daba cuenta de la volatilidad de todo y lo extrapoló a la vida de su madre.

Tuvo una sensación de vacío interior , una angustia que le secó la garganta . El cerebro le iba a mil revoluciones intentando encontrar un sentido a todo ello. Pero principalmente , se planteó que todavía estaba a tiempo de decidir hacia dónde dirigir su vida , que aún no estaba en el punto de explicar su existencia como una narrativa , y se dio cuenta que todo lo que estaba viviendo , que había vivido y que viviría construiría un total sin marcha atrás , con sus consecuencias , con sus resultados y con la afectación a otras vidas que se cruzaran en su propia vida , todo interrelacionado , como una telaraña  en donde cada movimiento es recibido por la totalidad …

La tarde comenzó a caer , la luz perdió la intensidad de las primeras horas , un codazo despertó al yerno que empezaba a roncar y decidieron marchar a dar una vuelta antes que llegara la noche .

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.